Després d'un temps sembla que ja va sent hora d'expresar les primeres sensacions recollides d'un lloc de treball per a mi novedós no el la teoria sinó en la pràctica.
Sé que no puc treure massa conclussions del que estic fent però necessite expresar i escriure les meues inquietuts, els meus dubtes i les meues sensacions que dia a dia ens fà que cregam d'una manera ferma en la nostra professió que no és altra que la d'educar i preparar per a la vida als nostres alumnes que al cap i a la fí pretenem que siguen "PERSONES" i com hem donat i estudiat en la nostra carrera de Psicopedagogia simplement que sàpiguen: " saber, saber ser, saber estar i saber fer".
És cert, i ja ho diuen els més veterans, que una cosa és la pràctica i l'altra la teoria. Com he escrit en algún comentari d'algún blog, senc que la relació entre els dos actors com és el cas de el/la psicopedagog/a i l'alumne ( o familia, tutora, professors, etc... ), és una relació molt distant i de vegades massa freda com per a obtenir uns resultats possitius entre aquestos. És clar que després de llegir a les meues companyes en els blogs, cadascúna és filla d'una mare. A mi em sembla que tot el que hem parlat durant els estudis : aprenentatge significatiu, realitat propera, constructivisme, diversitat, entorn, etc..., doncs de vegades se me'n va a terra, després d'observar una sèrie d'accions del dia a dia i com diuen en alguns blogs " la realitat més pura i dura ".
Segurament en el meu cas no treballaré mai de psicopedagog pel fet de ser un poc ja major i no crec que em done massa temps a exercir aquesta feina tan meravellosa però sí que vull dir que a mi el que m'han donat aquestos estudis és l'oportunitat d'obrir els ulls i veure les realitats des de diferents punt de vista que abans no ho veia i sobre tot no fer judicis ràpids així com també el creure que hi ha tanta diversitat com persones hi han al món.
Així que espere anar trobant-me a mi mateix en aquest curt espai de temps que tenim per a les pràctiques pero sobre tot intentaré no ser negatiu, perquè "qualsevol dia pot eixir el sol ". Algú o alguna es preguntarà que perquè escric tot açò, doncs la contestació és ben fàcil, simplement perquè és un " diari de pràctiques ".
9 de desembre de 2012 ( Repensant )
" Cada centro de enseñanza, cada aula, cada equipo de professionales, cada grupo de alumno y alumnas, etc. son tan singulares y cada ambiente y contexto tan diferentes que las generalidades son poco útiles. "
Fernández sierra ( 1995 )
Després d'una de les últimes xarrades que ha fet l'orientadora al claustre de professors, en concret el 28 de novembre, me'n adone més encara de les relacions bastant fredes entre aquesta i la resta del professorat. Sembla com si la figura de l'orientadora quedara molt lluny social i afectivament parlant de la resta del professorat. Alguns professors encara segueixen pensant que la figura de la psicopedagoga és la de una experta resolutora de problemes i ens sentim estafats i defraudats quan no respon a les nostres expectatives, en lloc de treure's el problema de sobre o dir-los que han de fer, els involucra en la intervenció.
Entenc que per moltes raons administratives així com polítiques, socials, etc... que conformen l'entramat d'un CRA ( col.legi rural agrupat ) no siga el idoni per a les relacions més properes entre aquesta i el professorat ja que ve pocs dies als aularis, però d'ahí a que en tinga que resoldre els problemes sense nosaltres participar, doncs no em sembla just.
Moltes vegades escolte les xarrades dels meus companys i companyes com allò de: " ...és que aquest alumne no em va, ...és que aquell em perd seguit l'atenció i s'encanta mirant les mosques... i de seguida estan pensant en que es pegue una miradeta l'orientadora a veure si té algún problema. I tot això en un curt espai de temps. Jo sempre els conteste el mateix: si foren tots i totes tan bons doncs no sé que fariem ací en l'escola com a professors. Be a mi particularment em semblen prou dolentes les afirmacions. On està el problema?. Jo pense que les relacions entre el professorat i l'orientadora deurien de ser més fluïdes i constants ( malgrat el problema de ser CRA, com abans deia ). Així és que vaig a fer tot el que puga per a que aquestes relacions vagen a millor i així poder entendre que hem d'intentar no arribar a una intervenció correctiva i individual sinó preventiva i animar i motivar al professorat i a tots els actors educactius a millorar i entendre tots els processos educacionals començant per mirar-nos a l'espill i veure i experimentar però sobre tot investigar quines metodologies ens podran afavorir en el procés educatiu i quines altres doncs hem de millorar o si de cas abandonar. Sé que serà un procés llarg i ple d'entrebancs però cap procés té una solució ràpida i eficaç.
9 de desembre de 2012 ( Repensant )
" Cada centro de enseñanza, cada aula, cada equipo de professionales, cada grupo de alumno y alumnas, etc. son tan singulares y cada ambiente y contexto tan diferentes que las generalidades son poco útiles. "
Fernández sierra ( 1995 )
Després d'una de les últimes xarrades que ha fet l'orientadora al claustre de professors, en concret el 28 de novembre, me'n adone més encara de les relacions bastant fredes entre aquesta i la resta del professorat. Sembla com si la figura de l'orientadora quedara molt lluny social i afectivament parlant de la resta del professorat. Alguns professors encara segueixen pensant que la figura de la psicopedagoga és la de una experta resolutora de problemes i ens sentim estafats i defraudats quan no respon a les nostres expectatives, en lloc de treure's el problema de sobre o dir-los que han de fer, els involucra en la intervenció.
Entenc que per moltes raons administratives així com polítiques, socials, etc... que conformen l'entramat d'un CRA ( col.legi rural agrupat ) no siga el idoni per a les relacions més properes entre aquesta i el professorat ja que ve pocs dies als aularis, però d'ahí a que en tinga que resoldre els problemes sense nosaltres participar, doncs no em sembla just.
Moltes vegades escolte les xarrades dels meus companys i companyes com allò de: " ...és que aquest alumne no em va, ...és que aquell em perd seguit l'atenció i s'encanta mirant les mosques... i de seguida estan pensant en que es pegue una miradeta l'orientadora a veure si té algún problema. I tot això en un curt espai de temps. Jo sempre els conteste el mateix: si foren tots i totes tan bons doncs no sé que fariem ací en l'escola com a professors. Be a mi particularment em semblen prou dolentes les afirmacions. On està el problema?. Jo pense que les relacions entre el professorat i l'orientadora deurien de ser més fluïdes i constants ( malgrat el problema de ser CRA, com abans deia ). Així és que vaig a fer tot el que puga per a que aquestes relacions vagen a millor i així poder entendre que hem d'intentar no arribar a una intervenció correctiva i individual sinó preventiva i animar i motivar al professorat i a tots els actors educactius a millorar i entendre tots els processos educacionals començant per mirar-nos a l'espill i veure i experimentar però sobre tot investigar quines metodologies ens podran afavorir en el procés educatiu i quines altres doncs hem de millorar o si de cas abandonar. Sé que serà un procés llarg i ple d'entrebancs però cap procés té una solució ràpida i eficaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada